logo
Projectes de cocreació
Què oferim
Mirades Socials
Qui som

CAT

CAST

ENG

Uns quants homes refugiats i una voluntària espanyola, Anaïs Esmerado, treballaren junts per pintar el Mur de l’Esperança a la façana de l’squat en el qual vivien al voltant de 350 refugiats, al centre d’Atenes. Van estar treballant durant sis setmanes sobre com podien donar un missatge positiu en una situació extremadament difícil. Tots els refugiats varen fer feina durament per aprendre a dibuixar i usar tècniques pictòriques. I especialment per transformar la dura situació que viuen, en una mirada positiva. Es convertiren en una petita família i ara era moment de posar una mica de color en un altre squat.

Treballàrem durant quatre setmanes abans de pintar la paret. Vam començar amb dibuixos bàsics i classes de pintura, tallers d’escultura i visites a museus. Vam estar elaborant un concepte general en què tractàvem d’evitar records de la guerra. Tots ells van treballar de valent durant el procés.

Aquest és el resultat final de tota la feina. Cinquanta metres que van d’esperança a futur. Començant per la paraula hope i un nen refugiat que fou dibuixat fa molt temps, simbolitzant el llarg camí que li espera. Aquest laberint representa les dificultats que la gent afronta en escapar de la guerra. En el dibuix hi ha molts camins que es creuen entre ells. El marró significa el camí de Síria a Palestina, Iran i Turquia. El camí blau representa el vaixell de Turquia a Atenes. El gris és un camí difícil que molts d’ells escolliren: creuar el balcànic per retrobar-se amb les seves famílies. A l’altre costat del mur hi dibuixem la paraula make (fer) com a referència a la lluita per no perdre l’esperança. També a ser fort i intentar emprar el temps d’espera com a temps útil per aprendre, perquè el temps que se’n va, ja mai més torna. Finalment, la darrera paraula, future (futur), just després de makesimbolitza la forma en què es pot facilitar i com hem de mirar endavant és el més important.

Els colors de fons també tenen significat: el vermell significa el passat, la sang i la guerra. El vermell esdevé groc simbolitzant el moment en què canvia i es pot convertir en el moment correcte. Però també representa certa inseguretat, ja que ningú no sap exactament quan acabarà la guerra. I a vegades en quina part d’Europa acabaran. El groc es torna verd i finalment blau. El color blau és la nostra oportunitat per visualitzar esperança i llibertat.

Als squats hi ha un gran nombre de joves no acompanyats que escullen estar en els centres urbans per a sentir-se més integrats. Les edats d’aquests joves oscil·len entre els 16 i els 25 anys, aproximadament. Ells són els primers membres que la família envia fora de Síria, fugint de ser reclutats a l’exèrcit o de, en defecte d’això, anar a presó. En la majoria dels casos, aquests joves fa més d’un any que es troben en trànsit intentant arribar a algun país europeu.

Sense tenir els recursos suficients per poder accedir de forma directa a Europa, la majoria d’aquests joves treballen a Turquia, sota unes pèssimes condicions laborals, fins que aconsegueixen suficients diners per comprar una pastera i arribar a una illa grega, en la que s’hi estableixen un temps fins que són derivats a la capital. Una vegada a Atenes, quan arriben als squats, la falta de motivació és un denominador comú en aquest col·lectiu que al mateix temps és extremadament vulnerable enfront de les drogues i, en alguns casos, màfies de prostitució infantil.

El projecte consistia a transformar les emocions traumàtiques i destructives a una visió esperançadora, usant el llenguatge visual i un procés creatiu basat en l’experimentació, la llibertat d’expressió, l’anàlisi, la crítica, l’aprenentatge de diverses tècniques i la feina conjunta.

El més important de tot aquest procés creatiu era assolir que els participants creessin la seva pròpia esperança a través de la motivació. De fet, ho vam aconseguir. El primer missatge establert, per decisió de l’equip, era Help makes future (l’ajuda fa el futur). Entenent que sense ajuda és més difícil avançar i que, en situacions complicades, tots necessitem ajuda de la resta. Però mentre pintàvem el mur, els joves s’adonaren que no era l’ajuda, sinó l’esperança allò que realment fa dependre el futur. Per això, help es convertí en hope, i d’aquí en va sortir el projecte final.

“Ara tenim esperança. I si Déu vol, podrem anar a Alemanya. I cada vegada tenim més esperança. Gràcies”

Khaled
Migrant de Palestina

“Hem desafiat la nostra realitat amb l’ajuda de l’Anaïs. Tots hauríem d’anar pel mateix camí, des del seu inici fins al final, encara que aquest camí sigui més difícil”

Zaky
Migrant de Palestina
Abu Haider

Ni tan sols li agrada pintar, però va ser allí cada dia per qualsevol cosa. Sempre trobant ràpides solucions i motivant a la resta per venir. Positiu, cantant... És impossible no estimar-lo.

Ahmed

"Tinc un futur. Mentre pugui respirar tindré esperança". La seva actitud positiva és contagiosa per a la resta del grup.

Ala

Amant de l'esport i el traductor oficial. El seu somni és convertir-se en jugador de futbol.

Alí

Ell sempre somrient. És naturalment un pintor professional i odia les càmeres.

Haider

S'oferí voluntària des de Barcelona per donar un cop de mà al projecte.

Jade

El més jove del grup. L'esperança del grup.

Khaled

Jove gran home i cavaller, educat i atent als detalls.

Mohammed

Gran pintor, millor documentalista. El millor és que té un cor enorme.

Mohammed

Amb el seu riure contagiós, convenç a tothom per pintar. Sempre tan curós amb els pinzells.

Mohammed Zeidan

No parla anglès, però tothom pot entendre, a través dels seus ulls, la gran ànima que posseeix.

Mustafa Rubi

Un obsés del ball i les selfies. Cada vegada que venia, ens acompanyava de música.

Pau

S'oferí voluntari des de Barcelona per donar un cop de mà al projecte.

Ramzi

Sempre positiu i ple d'energia. Pintor de nit i xef els caps de setmana. És l'ànima del projecte.

Salman

Samer

Va néixer artista, el seu talent era una inspiració per a tots.

Walid

Un dia va agafar un pinzell i ja mai més no el va deixar.

Yasam

Sempre tenia una bona excusa per no pintar, però quan pintava feia una feinada.

Yosef

Afortunadament per ell, va poder viatjar a Europa durant el projecte.

Dolç, jove i entremaliat. Va venir les vegades suficient per a aixecar el dia amb el seu somriure i alegria.

Zaky

El seriós, però de ment noble. El descobriràs a la part superior d'una escala pintant les vores més difícils del mur.

Imagen

More icon
totes les mirades socials